'Quan no pots canviar el que veus a fora, canvia el que sents a dins'
Els humans no sempre tenim la capacitat, l’habilitat o les aptituds per modificar el que ocorre al nostre voltant. La realitat és suficientment complexa com perquè l’origen dels conflictes sigui multifactorial i escapin de la nostra comprensió i abast. No obstant això no vol dir que no tinguem capacitat per interioritzar de maneres diferents l’estímul extern.
Per fer-ho més senzill: l’estímul és com és (la realitat fàctica), mentre que la reacció que provoca dins de cadascú de nosaltres és, a través de l’aprenentatge, modulable. En paraules atribuïdes a Buda Gautama “El dolor és inevitable, el patiment és opcional”.
Això vol dir que davant del mateix estímul extern (difícilment modificable) podem optar a diverses maneres de reaccionar, i aquestes maneres de reaccionar (les respostes emocionals davant dels estímuls o inputs) seran les que verdaderament ens generaran un estat d’ànim determinat. Entrant més en matèria, doncs, el que ens provoca una emoció determinada no és l’estímul en si, sinó la interpretació que nosaltres en fem d’aquell estímul. Davant d’un fet objectiu clar (la mort d’un conegut, per exemple) es pot reaccionar de maneres molt diverses, en funció de com siguem capaços de poder (o voler) canalitzar-ho. La realitat és la que és, mentre que les interpretacions i les interioritzacions que en fem depenen exclusivament de nosaltres.
Ser conscient d’això és el primer pas per entendre l’enorme palanca de canvi que tenim cadascú de nosaltres al llarg del nostre dia a dia. Cal que comprenem la diferència teòrica i pràctica entre la realitat i la “interpretació de la realitat” que cadascú de nosaltres construïm a partir d’uns fets objectius. El que determina la nostra resposta emocional és precisament aquesta construcció interna i no pas el fet en si. Si admetem que cadascú de nosaltres reacciona de manera diversa davant d’un estímul que és comú en tots, convindrem que tenim maneres diverses d’interioritzar aquests fets. Si admetem aquesta premissa, forçosament ens duu a l’acceptació de la capacitat de poder modular aquestes respostes emocionals. Ergo, admetem la capacitat que tenim cadascú de nosaltres de canviar el que sentim dins nostre.
Es pot fer?
I tant que sí!
És fàcil?
No del tot, perquè enganyar-nos. Exigeix treball i constància.
En teniu ganes?
Us acompanyarem en aquest camí.