Fins ara hem parlat de canviar el que sentim dins nostre (1er hàbit) i aprendre a observar la realitat des de diverses perspectives (2on hàbit). Sense dubtes per fer això hem de prendre consciència del que sentim davant els estímuls que rebem, és a dir, conèixer i posar nom a les nostres emocions. Però, què és una emoció?

Emoció deriva del llatí ‘emotio’ i aquest de ‘emovere’, relacionats amb ‘predisposició a l’acció’, podríem dir que l’emoció ens empeny a actuar en coherència amb el significat que té un esdeveniment concret per nosaltres.

Efectivament, si caminem pel bosc i trobem una serp, quasi automàticament la majoria de nosaltres evitarà el contacte i, qui més qui menys, farà un saltironeig enrere o a una banda de forma ‘automàtica’. Què fem? Doncs evitar, i aquesta és una funció que ens ha perllongat la vida per milers i milers d’anys, l’emoció associada a aquest exemple és la ’por’.

Segons el Doctor Rafael Bisquerra, una emoció és un conjunt de respostes subjectives (doncs és diferent a cada persona segons el seu bagatge – tot i assemblar-se de vegades) a un estímul que ens predisposa a l’acció segons l’esquema següent:

Fixem-nos en les diferents parts doncs ens ajudarà a conèixer-nos més i a identificar i desxifrar cadascuna d’elles. Aquest pas d’aprendre del que sentim i pensem alhora és fonamental per avançar en el nostre autoconeixement i gestionar les nostres emocions per fer que les nostres accions siguin més adaptatives (i no reactives) i facilitin ens sentim bé.

1. Sensacions corporals: provocades per processos biològics que arrenquen com a resposta a la nostra interpretació de l’esdeveniment. Alguns exemples:
   1. Taquicàrdia. Pot ser deguda a por, ira creixent sense explotar, excitació amorosa.
   2. Per por, per sentir-se superat, per tensió, estrès.
   3. Tensió corporal, tensió muscular localitzada, dolor pectoral, dolor d’estomac, galtes vermelles …
2. Conducta: són senyals més visibles per moviments o sons del nostre cos. Alguns exemples:
   1. Veu entretallada. Pot ser per sentir dolor emocional, nervis.
   2. Tic amb el peu, la parpella, dits. Nervis.
   3. Gesticulació, timbre de veu, to de veu…
3. Pensament: és la relativa al nostre cervell i actua sobre el conjunt en funció de les nostres experiències passades, les nostres creences, els nostres valors, els nostres judicis.

Classificacions de les emocions hi ha moltes. Nosaltres hem escollit el model del treball ‘Universo de emociones’ de Rafael Bisquerra amb pròleg de Eduard Punset que compartirem amb vosaltres al llarg d’aquest mes de Juny. Aquest model es basa en 6 constel·lacions principals amb l’emoció principal en mig i tot una sèrie de planetes que orbiten al seu voltant per simpatia. Aquestes “estrelles” principals són: Ira, Por, Tristor, Alegria, Amor i Felicitat.

Us proposem un exercici per anar treballant: busqueu sis caixetes, sobres, de diferents colors per identificar fàcilment després. Poseu fora ben gran el nom de la “estrella principal”. Al llarg d’aquest mes, amb els exemples que anirem compartint, pots anar fent etiquetes de les emocions i posar al contenidor que pertoca. També pots escriure les que tu vulguis.

Llavors, quan un dia et sentis neguitós i no entenguis ben bé què et passa, posa’t còmode i agafa les teves caixetes de colors. Obre’n una, llegeix mica en mica, pren consciència de quina et toca més profundament avui i ara, i les vas guardant. Si vols, segueix amb la següent caixeta, i així successivament. Només vas obrint, observant què hi tens dins de cadascuna, sense pensar, observant-les, i les tornes a guardar. Què passa al final? Com et sents?